InfoCifrada — caixa forta digital per a claus i notes sensibles

Com funciona el xifratge

Tot el xifratge d'InfoCifrada cap en trenta línies de codi i tres funcions, sense ni una sola dependència externa. Aquesta pàgina ho explica sencer, perquè un producte que promet confidencialitat hauria de poder ensenyar exactament com l'aconsegueix.

El recorregut d'un secret, pas a pas

1. La teva contrasenya La contrasenya de caixa forta que teclejes. No viatja enlloc ni s'emmagatzema.
2. PBKDF2-SHA256 200.000 iteracions converteixen aquesta contrasenya en una clau de 256 bits.
3. AES-256-GCM Es xifra el secret amb aquesta clau i un vector d'inicialització nou.
4. Base de dades Es desa base64(iv + tag + criptograma) en un únic camp.

Les tres funcions

Derivar la clau

La contrasenya que tecleja una persona no serveix directament com a clau criptogràfica: és curta i previsible. PBKDF2 la converteix en una clau de 32 bytes repetint l'operació 200.000 vegades. Aquest nombre és la defensa contra la força bruta: cada intent d'endevinar la contrasenya li costa a l'atacant 200.000 operacions de hash, no una. És l'ordre de magnitud que recomanen OWASP i NIST.

Xifrar

S'utilitza AES-256-GCM, l'estàndard de xifratge autenticat. Té tres propietats que importen aquí:

  • Vector d'inicialització aleatori en cada operació. Xifrar dues vegades el mateix text produeix dos resultats diferents, així que un atacant no pot deduir que dues entrades contenen la mateixa contrasenya.
  • Etiqueta d'autenticació de 16 bytes. GCM no només xifra: signa. Si algú modifica un sol bit de la dada xifrada a la base de dades, el desxifratge falla en lloc de retornar escombraries. És detecció de manipulació, no només confidencialitat.
  • Format compacte i autocontingut. Vector, etiqueta i criptograma viatgen junts en un únic camp de text. No hi ha columnes auxiliars que es puguin desincronitzar.

Desxifrar

Retorna el text original, o res si la contrasenya és incorrecta, si la dada està corrupta, si la codificació no és vàlida o si el paquet és massa curt. Mai no llança una excepció i mai no retorna text parcial: o el secret sencer, o res.

La regla d'or: la contrasenya de caixa forta no s'emmagatzema

La contrasenya de caixa forta no es desa a la base de dades, ni a la sessió, ni a les galetes, ni als registres d'auditoria. Es tecleja, es fa servir en memòria durant mil·lisegons i desapareix.

D'aquí surt l'afirmació que sosté tot el producte: ni l'administrador del sistema, ni el proveïdor del programari, ni qui robi una còpia completa de la base de dades poden desxifrar les dades d'un usuari.

I cal dir la contrapartida per endavant: si un usuari oblida la seva contrasenya de caixa forta, les seves dades són irrecuperables. No hi ha administrador, ni proveïdor, ni procediment de suport que les pugui recuperar. Això no és un defecte —és la prova que el xifratge és real. Si existís una manera de recuperar-les, existiria una porta del darrere, i llavors també la tindria qui no ha de tenir-la.

Què obté un atacant que roba la base de dades

CampQuè obté l'atacant
TítolText en clar — «Servidor de producció»
DescripcióText en clar
Paraules clauText en clar — «linux, ssh»
Contrasenya secretaSoroll criptogràfic
Text secretSoroll criptogràfic
Contrasenya d'accés de l'usuariHash bcrypt, no reversible

Les metadades van en clar per disseny: són les que permeten llistar i cercar sense desxifrar res. La recomanació operativa és senzilla i és al manual: no posis informació sensible al títol. «Banc — compte principal» està bé; «Banc — compte ES12 3456…» no.

El salt d'instal·lació

Cada instal·lació genera, una sola vegada, una cadena aleatòria que participa en la derivació de la clau. Viu en un fitxer de configuració que mai no es versiona ni es comparteix, i es regeix per tres regles que no admeten excepció:

Mai no es canvia

Canviar-lo invalida tots els registres xifrats de tots els usuaris, de manera irreversible.

Es custodia fora del servidor

A la caixa forta de claus de l'organització, separat de la còpia de seguretat de la base de dades.

Viatja amb les dades

Restaurar una còpia de la base de dades en un altre servidor sense el mateix salt equival a no restaurar res.

Dotze comprovacions que es poden executar davant teu

El projecte inclou una bateria de proves autònoma, sense dependències, que es llança amb una sola ordre. Comprova dotze propietats del motor criptogràfic:

  • El desxifratge recupera exactament allò xifrat.
  • Una contrasenya incorrecta retorna buit, no escombraries.
  • Dos xifratges del mateix text donen resultats diferents.
  • Unicode complet sobreviu intacte: ñÑçÇ€ 中文 🔐.
  • Un text de 56 KB sobreviu intacte.
  • El text buit sobreviu.
  • Una codificació no vàlida retorna buit.
  • Un paquet massa curt retorna buit.
  • Un criptograma manipulat retorna buit — GCM detecta el canvi d'un sol bit.
  • Contrasenyes diferents deriven claus diferents.
  • La clau derivada mesura exactament 32 bytes.
  • L'anada i tornada funciona amb caràcters de control.

Si l'interlocutor és tècnic, executem aquesta bateria en pantalla durant la demo. Un xifratge verificat val més que un xifratge declarat.

Vols veure el camp xifrat amb els teus propis ulls?

És el pas 3 de la demo, i acostuma a ser el moment en què la conversa canvia de to.

 Demanar una demo